Dissabte 25/6/2011

Catorzè dia.

Son les 6 del matí i fa una bona estona que esteim beeeen desperts. Esteim tots un poc nerviosos.

Ja quasi posam peu a la nostra roqueta, a la fiiii!

Mira per on, qui diria que aniriem  a fer un “cortado” a Moscou .

Lo que va començar com una broma es apunt de ser realitat. Més de 8600km conduits i volem acabar la nostra aventura cafetera, si així ho podem dir.

A les 7 som al moll i amb els cotxes dessembarcats. Ens espera en Rafel, que va haver de partir uns dies abans.  Hem d’arribar a Lloseta i tots!  Aquest era l’objectiu. Som un equip i no s’abandona a ningú!!!.

I per ara, els records dels familiars, els amulets, els sants i mare de Deu, que ens van regalar abans de partir, sembla que han fet afecte.

Som un grup molt variat , en tots els sentits que vos pogueu imaginar.

Això es molt important, perquè tots tenim les nostres virtuts i cada granet de nosaltres fa més fort el castell.

Sobretot quan s’ha de conviure 15 dies amb persones que no coneixes de res. Demanau-li a Sir Ernest Shackelton que es va embarcar a la conquesta de l’Antartida amb gent que no havia navegat mai. Tan sols va elegir un grup variat de gent i cada un tenia una funció dins aquell grup.

Aquella expedició, hem recorda a la nostra. Ells partiren per ser els primers en trapitjar l’Antartida i noltros atravessar tot el continent Europeu amb un cotxe de més de 20 anys, per ser el primers  en anar a fer un cortado a Moscou.

El nostre equip semblant  al seu. Tots hem desenvolupat un paper important al equip: mecànics, humoristas, músics, traductors, diplomàtics, organitzadors,….cadescún amb el seu paper.  No podia anar millor!

Afegim en Rafel al grup però deixam a en Pedro(Duhan). Al final, amb el canvi tornam a ser 11. Quina llàstima l’arribada  a Lloseta sense ell.

Ens han dit que hem d’arribar a Lloseta devers les 8:30. Anam sobrats de temps i feim una aturadeta a fer un cafetó i contar a nen Rafel les darreres “batalletes” que ens havien passat els darrers dies sense ell.

Al.lots no hem de fer tart!!!! 

A la hora que ens havien dit, arribam a la rotonda de la fàbrica de ciment i sorpresa!! Un cartell de benvinguda per nosaltres i un grup d’amics i familiars ens estan esperant.

Un glopet de Pàlinko per llevar-nos el nirvis i la policia local ens escoltarà fins al Bar Bestard, ja que a la plaça no hi podem anar. Els dissabtes hi ha mercat.

Atravessant l’avinguda trobam a més gent que ens ha vengut a rebre i d’aquí direcció a la plaça, la nostra aventura s’acaba aquí. Està plè de gent.!!!

No tenim paraules per agraïr el vostre suport, tan sols vos puc dir  de part de tots:

“Gracies de tot cor”

Unes fotos del grup i un poc més de Pàlinko,  donen per acabada la nostre aventura.

Un cafetó al Bar Bestard i berenar a l’Altura serveixen per despedir-nos entre nosaltres. Ara que ja ens haviem acostumat!!

Les nostres families ens esperen. Volen sentir les aventures de boca nostra. S’ho mareixen. Ens han tengut que aguantar abans , durant i després del viatge.

Només me quedar dir-vos: que

El 4 LLAUNES CLUB  

acaba de començar.

ara a descansar d’aquesta

i aviat noves aventures sorgiran!

GRACIES PER TOT I A TOTS!!!!!!

Divendres 24/6/2011

Tretzè dia.

Avui Sant Joan
i dos de nosaltres festa feran
Ens hauran de convidar,
i vos promet que no s'escaparan.

A les 6:30 ens aixecam i volem partir el més prest possible. Ens queden els darrers Kilometres per agafar el vaixell. Menys de 600 km ens separen de Barcelona i menys de 200km ,en linea recta, a ca nostra.
Ara som al sur de França, molt aprop de Marsella, i vorejant quasi la costa sortirem d'aquest país.
La idea es tenir un marge de seguretat, per tal de si tenim alguna averia de darrera hora,i tenir temps de intentar reparar-la. Crueam els dits!!!
El vaixell surt a les 11 de la nit, però per anar bé ens tendria que sobrar unes 5 horetes. Si arribam prest, deixarem el cotxe dins el moll, i anirem a fer una volteta per Barcelona.
Per ara portam 8150 km realitzats i ens queden els darrers!!
Avui, els cotxes s'haurien de comportar al manco com ho han fet fins ara.
ITV matutina i apunt per partir.
Son les 9 del matí, duim fets 188km i per ara 5 peatges. Això es "assalto" i a mano armada!
A les 12, ens falten uns 100km per arribar a la Jonquera i ostressssss!!!!
El cotxe num.2 es transforma en "troncomovil". De cop i volta s'ha fet un forat al reposapeus de copilot, pero no petit, sinó de 2 pams!!!.
Mira per on! si es queden sense frens, podran frenar amb els peus. Jeje.

Ens hem d'aturar a la primera benzinera i arreglar el forat, ja que du el bocí de llaune penjant, i podria fer mar a algú. Doblegar el ferro i tapar el forat amb una esterilla de dormir, son les reparacions de urgencia fetes.
No podem cantar victòria. Queden 250km fins a Barcelona, està lluuuuuny encara.
La nostra prioritat, per ara, es sortir d'aquest país. Esta ple de "gabaxos" i per colmo, mal lletats.
A més, no feim comtes deixar-lis ni un duro més!!!
Intentam no repostar fins arribar a la Jonquera, però hem d'aturar obligadament.
Uns de nosaltres decideixen no repostar, ells sabran.

Aviat començam a apostar
que a Espanya no arribaran,
molt de xerrar i xerrar
però s'aturen a repostar.

A la fí! creuam la frontera. Ja som a Espanya, ho hem semi-aconseguit!
En el voltants de Figueres:

Com que mos ho hem guanyat!
omplirem l'estomag,
Sedolls i 150km per devant
Ayyy! quina paresa que fan!!!
Tampoc podem badar,
son les 5 de la tarda
i a nes moll prest hem d'arribar.

De camí som partits
Amb pardalaria però tots units,
a Barna volem arribar
formant un gran equip.
Som-hi amicss!!!

Amb tranquilitat i bona lletra, esteim ja aprop del nostre destí. 
De cop i volta el cotxe num 5(Colometa/Bajoca) es queda sense força i petetja tot el temps. No pot serrr!!! Només falten 50kms.
Ens hem d'aturar forçadament a la primera benzinera, ajustam un poquet la xispa, però sembla que fa el mateix.
Venga petit, que ja ens queda poc!!!

Esteim entrant a Barcelona, i poc a poc, sense forçar, ens acostam al nostre destí. Son les 19 hores i ja som al moll.
Treim les tarjetes d'embarg i a pasejar un poquet, uns per les Rambles i els altres al Port Vell.
Un brindis amb una cervesseta per celebrar San Joan i també que som aquí.
El vaixell surt a les 11 de la nit i l'hora d'embarg a les 10, així que la nostra estancia per aquí serà curta.
Son les 10 i mitja de la nit, i ja som tots dins el vaixell, apunt per fer camí i anar a dormir.

Demà arribarem al port de Palma a les 7 del matí i cap a LLoseta s'ha dit!!!
El nostre meta es arribar a la plaça de Lloseta, d'on partírem fa 13 dies, tot l'equip per complet.

Fins avui hem conduit 8598km, 13 dies i 570lts de benzina. Casi res!!! I tot això per un punyetero CORTADO.
Esteim un poc sonats.
Bona nit.

Dijous 23/6/2011

Objectiu le Rascasse.

12 dies i s'acosta el dia clau, arribar a Lloseta i tots!!!
Totes les previsions es compleixen i inclús amb un dia menys. En un principi teniem el billet de tornada per el dissabte vespre i l'hem cambiat per divendres a la nit.
Quan deiem que ho aconseguiriem en 14 dies, tothom ens tractava de sonats i que era impossible. Idò esteim apunt de aconseguir-ho!!!.
L'idea d'avui matí era aixecar-nos prest i berenar al camping. Però son les 7:30 i la cuina obri a les 8. Decidim partir i berenar per el camí. Ens aturarem a una benzinera i allà omplirem la panxa. També ens anirà bé per avançar camí i sortir de la ciutat el més prest possible, no hi ha tants de cotxes.
El nostre objectiu d'avui es arribar a Nice o poc més alluny, passant sobretot per Mónaco. Tanta publicitat i tantes vegades anomenada, s'ha de veure, no?
580 km fins a Mónaco, per bones carreteres, tot autopista, gaaaaaaaasss!!
Aturada a la benzinera i sense perdre temps, cafetó, un bocata i de camí ja som.
El nostre pressupost en combustible i peatges es fa ben avall a mesura que ens acostam a Espanya.
De 0,65€ el litre que pagarem a Moscou, a casi 1,70€ que ens fan pagar per aquí, Italia.
De no pagar peatjes a pagar peatjes cada 20kms o  menys! Al final del dia, tans Kms fets, es noten bé a la butxaca. L'únic consol es la diferencia de qualitat de les carreteras. Al manco ara, tan sols ens hem de preocupar que els camions no mos esclafin, estan sonats!!
Dins Russia haviem de tenir els ulls ben badats per no fotre dins un clot!!
Avui començarem a veure el Mediterrani, ca nostra.
Na Paquita, ens informa que els hotels, a Niza, son carissims. El preu es casi el mateix que els hotels a Venecia.
Això, ens obliga a cercar un destí alternatiu. A la primera àrea de servei, desplagam el mapa i un poc passat Nice cercam un lloc que sembli atractiu.
Dels noms que hem trobat, només hi ha lloc a una zona aprop de Toulon, Les Seynes es diu. L'hotel de preu modic i relativament aprop de la "mer".
Heu de pensar que ara es temporada alta i sobretot a les zones costaneres. La nostre sorpresa es poder trobar places per 11 persones i a preus que envolten els 25€ amb berenar inclòs.
El nostre camí trascorre ben aprop de la costa, però a la vegada bastant elevats. Esteim vorejant la costa del nord d'Italia i més tart la part sur de França.
Zones com Cannes, Saint Tropez, San Remo i Monte-Carlo son llocs per on passarà el nostre recorregut d'avui. Totes aquests llocs, es troben molt aprop de Nice i supos que d'aqui es el motiu que estigui tan cotitzada.
Aquesta ruta es impressionant, tant en vistes com a infraestructures: ponts i més ponts i no com el de Lloseta, tunels i més tunels, pero tants que hem perdut el comte.
Com es de suposar tanta moguda de terra, té un preu i ens quedam assobrats quan arribam a caixa i ens demanen tan sols 41€ per fer quasi 500km dins la mateixa autopista.
El túnel de Soller tan sols fa 4km o menys i ens costa més de 5€, treis comtes del preu del Km.
Ara son quasi les 13 i a la fí som al Mediterrani, Mare Nostrum per els antics mariners, i a més ni més ni manco, que ho feim a Gènova, la més famosa escola de mariners de l'antiguetat. En nostre Tòfol Colon un d'ells.
Ja ens que queda molt poc temps per arribar al Principat de Montecar-lo. Ens aturam a dinar a una area de servei. Suposam que dinar per allà i sobretot aparcar el cotxes ens constarà un ull de la cara.
Monaco és la capital i allà ens dirigim. Monaco sembla el Port d'Andratx, però molt més colapsat. Ens hem decepcionat un poc. Tanta revista, tant de glamour, tanta "pijeria" per allà, i només veim edificis alts, quasi un damunt l'altre aprofitant fins el darrer centimetre de sòl.
Ara si, cotxes de luxe i yates n'hi ha per tot arreu!!
Hem vengut fins aqui per el famós circuit de formula 1, i sobretot per una curva famosa, Le Rascasse.
Quin embull de carrers i quines costes!!! Deuen tenir el cul beeeeeennnn fort!
Despre de fer unes quantes voltetes i fer algun "embull", ja som al circuit.
Càmera, acció, tac!!! i tenim el nostre video dels  4 llaunes fent Le Rascasse i el túnel famós. Ara entenc que els pilots es quedin enlluernats en sortir del túnel i a 300km/h que ho atravessen no m'estranya.
Arribam al port, i ens quedam un poc assombrats que al parking del club nautic, durant la primera hora, no es pagui ni un €.
El cotxe num 3 té la sort de aparcar devora un Ferrari Testarossa. Les seves claus no l'obren,quina putada! Hauran de tornar amb el 4 llaunes!!.
El consol, es que al manco, tenen el mateix color i  segur que ,el ferrari, no podra circular per les carreteres que ho hem nosaltres i amb la qualitat de les benzines que hem emprades.
Aquests 4 llaunes valen més, al manco per nosaltres, que aquests luxosos cotxes.
Ja que som aquí i que el parking es "gratuit", aprofitam per fer una cervesseta, contemplar un poc de pijeria i una exhibició de salts amb cavall.
Per sortir, del parking, tenim problemes. El guarda esta un poc rabiós. Es veu que habiem aparcat a un parking privat!!!jeje.
Problemes sol.lucionats i camí a Toulon. Uns 150 km fins allà.
Venga peatges i més peatges, quins lladres!! Els peatges francesos son pitjor que els policies corruptes de Ucraïna, al manco ells s'amaguen i aqui te roben a cara alta!!!
Son devers les 9 de la nit i som a l'hotel. Per lo vist es un hotel prefabricat. Les habitacions semblen a les del vaixell, mentres estas assegut a la trona te pots dutxar,jeje!!
Com que badam un poc per anar a sopar, ho trobam tot tancat.
Ens haurem de conformar amb menjar del auto Kentucky. Esteim afemats!!!
Ens sembla que avui hem anat a parar a un lloc un poc peculiar, sembla el "Bronx", aixi que amb la mossegada a la boca, cap a l'hotel a refugiar els nostres cotxes i a dormirrrr.
Bona nittttt

Dimecres 22/6/2011

Oncè dia.
Objectiu Veneciaaaaaa!!
Ahir a la tarda, la nostra correponsal ens va mirar allotjament al centre de la ciutat. L'idea inicial era aquesta pero decidim no dormir-hi per el preu elevat i canviam el nostre "cau" per un camping just devora l'aeroport amb molt bones conexions amb Venecia.
ITV passada als 4 llaunes i de camí a Venezzia.
Tants Kms es noten als cotxes. El cotxe num. 1 no frena gens. El 2, te la rotula de la direccio fotuda. A tots els cotxes lis hen tengut que llevar una valvula del sistema de refrigerador, per tal de que es refrigerin millor.
Avui hem sortit d'hora i ens han dit que avui era el dia nacional de Croacia, es nota a les carreteres!! Per tot hi ha cotxes i les coes per anar al mar retrassen un poc la nostra marxa.
Una hora més tard de sortir arribam a la frontera, però la nostra sorpresa es que no és la Italiana, sino la Eslovena, tan sols per un parell de Kms.
Bé idò, ja que som aquí l'haurem d'atravessar. Just atravessar la frontera ens aturam a descansar i a revisar els frens del num 1(Lluch/Primes). L'averia ha estat aire al circuit hidraulic, tanta sort!!
Els 4L no frenen massa, i amb aire al circuit, ni vos-ho cont!!!
Per aquí començam a veure els primers 4L que no són dels nostres. Ens pensavem que erem com a extraterrestres. Fins al moments tothom ens ha mirat en cara de curiossitat i hem estat el motiu de moltes fotos i distraccions.
Ara ja passam un poc més dessapercebuts, pero "el escuadron diabolico", els 6 4Llaunes un darrera l'altre, fa girar a més d'un al seu pas.
Després de uns kilometrets, ja sortim de Eslovenia i ara ja entrerem a Italia. Ens separen menos de 1000km , en linea recta, del sofà de casa nostra.
Fins al moment, feia molts de dies que no pagavem un peatje, els darrers a França. A partir d'aqui i fins arribar a Barcelona, haurem de passar per caixa si volem anar per autopista.
Venecia, per molts de nosaltres, es una ciutat nova. És un destí turistic famós, el més visitat d'Italia juntament amb Roma. Dels que hi han estat prefereixen Venecia com a ciutat prioritari per visitar però també ens han dit que prendre algo a la plaça de San Marco te lleven les ganes de fer res més.
Tantes bones referències d'aquest lloc, que hem de fer ido? Cap allà s'ha dit!!!
31 graus de temperatura i alguna retenció obliguen a algun cotxe a posar la calefacció per tal de refredar el motor més aviat.
Si d'aturat es agobiant estar dins un 4L, amb la calefaccio amollada es com estar dins una sauna. Crec que es l'unic defecte que tenen.
Les finestres del 4 llaunes tan sols s'obren la meitat, i no de d'alt cap abaix, sino de darrera a devant, quedant així els vidres a la part de devant, impedint aixi que t'entri aire al circular. Tan sols a més de 100km hora es comença estar comode dins ell.
Avui el camí, del poble on esteim fins a Venecia, serà de uns 250km, quina pixarada!!!
5 horeses tardam, degut al trànsit, i arribam al camping. Dormirem dins un Bungalows. Son un poc petits però tenen banys dins ells.
No perdem temps i agafam un bus que ens portarà fins a un poblet d'aqui el costat i despres n'haurem de agafar un altre fins a Venecia.
Venecia, es una ciutat guanyada a la mar. Imaginau-vos Palma amb els carrers inundats. Lo que la fa diferenta es això, enlloc de tenir asfalt te canals amb igua i enlloc de aver-hi passos de cebra, hi ha ponts. També en té de peatonals, que es per on es passetja la majoria de gent i els que tenen més doblers o volen un poc més de romanticisme poden passejar per els canals amb una góndola. Els busus dins Venecia, també son vaixells. Les gondoles son un tipus d'enbarcació semblant
 a una canoa grossa però amb més "estil".
Els destins més anomenats d ne la ciutat son la plaça San Marco i el pont de Rialto, el pont dels enamorats.
Per visitar-la dividim un poc el grup, els caminadors i els que no ho son tant.
S'ha d'anar molt en compte visitar Venecia, esta plè de gent que vigila algun despitat per buidar-li la cartera. També els restaurants i bars no tenen pietat, i sobretot a la plaça de San Marco, no et perdonen res!! Per fer-vos una idea, un cortado= 6€, un gin-tonic=20€.
El grup "caminador" donarem la volta a la ciutat, per complet. Crec que caminàrem més de 15km. Ponts i més ponts, carrers estrets i sense moltes referencies, a no ser uns cartells de color groc als cap de cantons per indicar-te el camí. Sense aquestes senyalitzacions es impossible guiarte dins ella, es un laberint!!!
Fas tante voltes que et desorienta per complet.
Ben marejats, a la fí som a la famosa plaça, San Marco. Una plaça inmensa, pleeeena de gent, amb uns edificis majestuosos i un costat de la qual dona al mar. Quasi tots els edificis importants estan en obres, i gran part dels particulars també. Heu de pensar que els fonaments d'aquesta ciutat estan totalment inundats i que temps enrera es feien pocs estudis de la composició de la terra on situarien després la casa. Totes les cases tenen algun reforç al manco a les façanes i quasi totes tenen crulls per tot arreu!! Algunes de ben tortes, inclús un campanar que pareix la torre de Pisa, es graciós contemplar aquests detalls arquitectonics. Som a un altre país i l'estil constructiu també es diferent i la vida amb tanta aigua requereix molta adaptació. Tot s'ha de transportar a peu o amb góndola.
El nivell de l'aigua , a més, va variant bastant. Alguns edificis tenien marques del nivell, separades una de l'altre quasi mig metre.
El grup "caminador" amb el grup "no tant caminador" ens topam a la plaça San Marco. Els caminadors segueixen el seu tour i els altres queden fent un gin-toniquet.
Quina pallissa de caminar per dins la ciutat!!!!.
Arriba l'hora de sopar i es cita obliga menjar algun plat típic italià. Poc temps ens queda per agafar el bus de tornada. Així que amb la mossegada a la boca, cap a l'estació de bus s'ha dit!!
El grup "no tan caminador" es més intel.ligent que nosaltres i agafen una barca que les portarà just devora el camping.
El grup "caminador" com que no mos habia bastat caminar, un error amb l'horari del bus, ens fa que de caminar 8km més!!!Varem quedar tirats a un poble. Hauriem d'haver agafat el bus 5 minuts més tart!!.
Ja som al camping i una xerradeta a la fresca per contar-nos el que hem fet, esteim apunt per anar a dormir.
Bona niiit!!!!

Dimarts 21-6-2011

Ja duim 10 dies junts i ara que ens hem relaxat, un poc, tots els kms son mes bons de fer.
Ens despedim de Budapest, d'hora i ben berenats, i després de realitzar la ITV diaria.
Ara, els cotxes comencen a anar millor. De la gasolina repostada els darrers dies, no en queden ni els vapors.
Tornam a netejar les bujies i canviam una bombilla, això esta xupat!!!
Talleres Arrom/Primes supervisen les revisions diaries i els altres feim de "mossos", millor dit feim nosa!! Tots tenim curiossitat de saber el que? quan ens passa alguna cosa.
El cotxe num. 2 (Maity/Duhan) manté la rotula de la direcció el màxim d'engrassada, no s'hauria de rompre, hem d'arribar tots!!
A uns 600km d'aqui, Budapest, es troba Rijeka, un poble costaner a la vora del Mar Adriatic.
Allà no sabem que hi trobarem, però tan sols per fer un "capfico" i dir que hem nedat al mar Adriatic valdrà la pena.
Tastar algun peixet d'aquest mar també supòs que es la voluntat de tots.
Avui, el trajecte serà autopista tot el temps, creuant Hungria i Croacia al complet fins arribar a la costa. Esteim cansats de tanta llanura, necessitam veura la mar!! L'anyoram!
Son les 12 del matí i atravessam la frontera Hungarocroata, sense cap problema, ja era hora! de no perdre temps a les fronteres.
Ara, som un manco al equip, en Rafel(Marshall), ens va haver d'abandonar l'altre dia a Budapest. Per això, ens hem d'anar turnant per conduir el cotxe num. 4(Reinoso/Torres) ja que en Joan té problemes de sòn i sobretot després d'haver menjat. El tenim un poc a règim. A moments sembla que li ha picat una mosca "tse-tse", tot el dia dormm!! pero despres es desperta a la nit!. Es un tio nocturn.
Mentres nosaltres feim Kms direccio a la mar, la nostra corresponsal a Mallorca ens gestiona el nostre allotjament d'avui. Despres de una bona estona de cercar, ens informa que a Rijeka no hi ha lloc per dormir i hem de canviar el nostre destí. Omisalj és el nom del poble i esta situat a uns 11km del primer destí.
11km, això es bufar i fer ampolles!!! tants de Kms conduits, 6726 per ser més exactes, semblen que estan a una passa.
Per ara, duim consumits uns 450 LTS de gasolina amb una mitja de 6lts/100km.
Aviat les nostres vistes canviaran i a mesura que avançam ens hem d'anar aturant. Les arees de descans i les benzineres son el lloc on estiram les cames i feim una pixedeta, jeje. Tanta autopista, juntament amb la calor, fa que sigui molt monòton el camí i això en adormilassa. Ens hem d'aturar abans de les dues. Els altres dies ens queixavem de l'estat de les carreteres, però ara anyoram un poc l'aventura.
Lo millor de circular per autopistes, es que podrem tenir més temps per arribar als nostres objectius el més prest possible.
A Croacia, apart de l'euro, també empren una moneda que es diu KUNA, i que el canvi es aproximadament 1€=7KUNAS.
Sortim de l'autopista i ja sent l'olor de la mar, a la fi! . Per lo vist allà on anam, es una illa que temps enrera s'hi havia de crusar amb barcassa i que actualment es fa a través de un pont de nova construcció. Doncs per aqui passam i ens dirigim al nostre destí.
Son les 16:20 i som on ens allotjam. Un complexe hoteler bastant antic, amb més de 40 anys segur. L'entorn, la gent, l'estil de vestir, els souvenirs,...sembla sortit de una pelicula de n'Ozores.
Tots frissam d'anar a nedar i casi no hem arribat i ja duim els banyadors posats, i a nedar s'ha dit!! Esteim a més de 30 graus i podem dir que hem nedat a l'Adriatic.
Omisalj, es un poble pesquer situat damunt un turonet ben davant el moll. A uns 90 mts d'alçada. Es un poble bastant degradat però que té el seu encant.
Ens informen que el millor lloc per anar a sopar està al poble, d'alt del turó. Ulinka es el seu nom i està situat devora l'iglesia. Cap allà s'ha dit.
Quina cara que tenia algú després de pujar la costeta, jeje. Crec que a més d'un li aniria bé fer un poquet d'exercici diari.
Rodaballo, calamars, escaremetlans, vinet blanc i negre, seguts a la fresca i amb molt bona companyia, fa inmillorable el moment.
La baixada cap el poble i el passeig ran de la mar, ens ajudara a païr el sopar, i dormir com a al.lots petits.
Demà el nostre destí es Venecia.
Bona niiiiittt

Dilluns 20/6/2011

Nové dia.
El pàlinko, orujo local, deixa efectes secundaris. Quin mal de panxa i quin mal de cap!!!
En Pep va perdre sa camara, es mòvil. Va acabar com el dia que anava disfrassat de torero. En Colometa perd el fobiol. En Biel i en Pedro agafaren un gat de "interruptor".
4 xupitos i estas llest!!! tomba al més valent.
Berenam ben berenats i el nostre destí d'avui es Bupadest a uns 180Km d'aqui. A la fi, tranquilitat!
La benzina dolenta ha passat factura als cotxes. Ahir no anaven gens bé, no tenien gens de força i petejaven tot el temps. No sé com varen arribar.
El cotxe num 3, a fondo, no pasava de 90.
Ahir la prioritat era arribar prest i no perdre temps reparant els cotxes.
Avui matí, l'escuderia 4 LLAUNES, ha passat per "boxers" a tots els cotxes. No vos podeu imaginar l'estat de les bujies despres de cremar la benzina que haviem repostat els dies anteriors.
Les bujies tenien una mena de costra al voltant d'on es produeix la xispa.
El cotxe num. 2 havia perdut uns quans perns del carburador i el duia penjant amb un sòl pern, i sortit del seu lloc.
No sabem com podien funcionar, bé, si que ho sabem!! Son INDESTRUCTIBLES!!!!!
Abans de partir, deixam un record de la nostra visita: una bandera de Lloseta firmada per tots. Agraïr la hospitalitat que ens han oferit. Ens han fet sentir com a casa nostra. Gracies.
Ja som camí de Budapest.
Les hores al volant han servit per canviar-nos el "mal noms" i també posar-n'hi un a les monedes del paisos que anam visitant.
Lluch Capo- CAPI - TAN
Tolo Primes - DELGADO
Biel Mairata- MAITY
Pedro - DUHAN
Tomeu Arrom - QUET
Toni Comas - KIA
Joan Reinoso - MARISCAL PASTOROV
Rafel Torres - MARSHALL
Toni Coll - BUDA
Joan Coll - PALOMINO
Pep Coll- BANDERAS
Lluch Ferriol - PEQUEÑO SALTAMONTES
Les monedes:
Polonia = polonios
Lituania = lituanos
Letonia = letonios
Russia = plutonios (per lo enfora que esta)
Ucraïna = uranios
Hungria = undargarinos
Croacia = croassants
Europa = Heroes
A Hungria, apart de poder utilitzar euros, utilitzen el Forí. 1€ son aprox. 250 Forins.
Avui matí, abans de partir direccio Budapest, hem programat un poc la ruta que ens quda per fer.
Avui Budapest, demà Rijeka(Croacia), passat demà Venecia(Italia), el dijous Niza passant per Monte-carlo i divendres a Barcelona.
Arribam a la capital, Budapest. El primer dia que arribam d'hora!!!
Son les 16:20 i som a l'hotel. Una dutxeta "carregapiles" i a voltar s'ha dit!!!
La ciutat es IMPRESSIONANT!!
Hi ha tantes coses per visitar i tant poc temps que els minuts son d'or.
BUDA-PEST, sembla una ciutat ,pero en realitat, temps enrera eren dues, Buda i Pest separades per el riu Danubio, Duna per la gent d'aqui.
Buda, es troba a la part elevada i Pest, a la llanura.
La ciutat te guies senceres, unica i exclusivament dedicada a ella.
Esta netissima, ni un paper el terra. La veritat es que nosaltres hauriem de agafar exemple.
Si de dia era impressionant, de nit, no vos ho podeu imaginar!!!
Budapest es una ciutat amb mooooolt de "romanticisme".
Desde el castell, a Buda(part elevada), contemplam la darrera panoràmica de la ciutat abans de partir.
Uns 25 minuts, a peu, ens separen de l'hotel. Pest es el seu nom.
Per arribar haurem d'atravessar el pont de les cadenes(traduccio del nom). El primer en unir Buda i PEst.
El menjar tipic d'aqui: Pàlinko, Goulash,.. omple el nostres estomags i un gin-toniquet a la fresca de la nit ens prepara per anar a dormir.
Demà, al matí, el nostre destí es Croacia, Rijeka es la ciutat elegida d'aquest pais per visitar, necessitam veure la mar.
6400 km conduits i cada Km fet tot funciona millor.
Som un gran equip!!!

Diumenge 19 de juny 2011

Vuité dia al cotxe.
Ahir per variar i despres de reclamar el famos "solomillo", tampoc va arribar. Galletes, sobrassada i paté, el nostre menú diari per lo vist.
Crec que en arribar a Mallorca, molts de noltros, estarem bastanta estona a provar aquest menjar.
Avui mati ens hem pogut aixecar amb un poc mes de tranquilitat, hem quedat a les 8 per berenar i sortir escapats d'aquest pais!!!!!
A les 9 partim de l'hotel i direcció a la frontera entre Ucrania i Hungria. Uns 300 km ens separen de la frontera.
Una telefonada ens informa que hem de passar per el pas fronterer de Berehove i alla hem de aficar uns 5€ dins el passaport per sobornar als policies de l'aduana i fer que el tràmit sigui més rapid, al manco sense problemes.
20 km abans de la frontera, ens tornen a aturar, ja en duim 8!!!!!!! Aquesta vegada la liam beennnn liada. Un despiste de un creuament ens obliga a fer un canvi de sentit, en una interseccio amb doble retxa continua, i lo millor de tot, davant la policia, quinsssss collons!!!
Aturen al cotxe num 5 (Bajoca/Colometa) i persegueixen al num 1 (Lluch/Primes). Ells s'afiquen dins una gasolinera just darrera un surtidor, ve el repostador i li demanen "chocolat, chocolat". Així aconsegueixen despistar a la policia que les estava perseguint a tota pastilla.
Mentrestant, en Toni Coll(cotxe 5) puja a la comiseria. No l'entenen ni ell tampoc a ells.
Imaginau-vos en Toni amb les dues mans juntes amb un billet de 50€, enmig d'elles, demanant clemencia als policies al estil budista. Ells li demanen tot el temps "colegas, colegas" i que el deixerien partir fins que el cotxe num.1 no hi anas.
Despres de una bona estona i molts de nirvis, agafen els 50 euros i el deixen partir. Però com que mos dirigim a la frontera, els nirvis estan a flor de pell. Radio 4 llaunes esta saturada de comentaris, es noten els nirvis.
Ara basta que els policies hagin cridat a la frontera. Ens dirigim a la boca llop!!!
Arribam a la frontera i al primer pas control, hem d'esperar. Els policies just ens miren i riuen, ens tenen agafats!!! Això es una loteria, a qui tocarà ser el primer a passar???,jeje, esteim acollonats!!!!
El cotxe num 3(Quet/Muntanyer) li toca la loteria i passa el primer, de moment cap problema perque dins el passaport hi ha 5€. El policia de l'aduana les agafa, te estil el cabró!! i ens deixa passar. I aixi passam tots.
Ara ja som a la part Húngara, aqui ens fan esperar un poc més, ho revisen tot i no acepten de cap de les maneres sobornaments, ja quasi som a Europa. Per sort no duim massa tabac ni vodka damunt nosaltres, suposadament no hauriem de tenir cap problema per passar.
2 hores més tart i despres de fer una "picada" de producte balear som a HUNGRIA.
Just sortir de la frontera, no vos podeu imaginar quin canvi!!!. Per resumir la nostra senssació, esteim a Europa!!!
Tot ha canviat: carreteres, pobles, la gent, els bars,...tot!!
Avui vespre ens espera la familia de la dona de'n Joan Reinoso, na Marian, i allà ens dirigim per sopar amb ells. Per dormir avui ens toca un agroturime, just devora alla on anam.
Les ganes de sortir del pais era la nostre major prioritat.
Esteim afamats i al primer bar que veim,en codicions, ens aturam. Un sandwich, una beer i a fer camí.
Ens queden uns 350km fins a Kubekhaza. Pareixem ""autos locos", just frissam d'arribar, hem d'arribar prest!!
"Venga al.lots que ja hi som" es la frase radio 4 llaunes dona a mesura que anam fent kms. Esteim cansats i els cotxes fan fatal!!!
Despres de molts Kms, 6204 per sert mes exactes, som al destí. Tant de temps de conduir sense aturar ens obliga a aturar-nos abans del poble. Es gracios veure 12 tios pixant un devora l'altre. Ens colocam en formació. Pareixem el escuadron diabolico!!!!
Son les 22:15 de la nit i just a l'entrada del poble, ens espera la germana de la dona de'n Joan i la seva sogre. Ens tenia que esperar el batle amb la banda de música, pero degut al nostre retràs, tot això es va haver de cancelar. Tan sols una camparta de benvinguda eren els restes de la festa.
Sorpresaaaaaaaaa!!!! la dona den Tomeu Quet i la dona de'n Joan son aquí!!!
El motiu de tanta pressa era aquest!! Molts de noltros no sabiem el motiu de tanta pressa per arribar aqui, i aixo creava tensions, no hi trobavem explicacio: haviem d'esser allà abans de que elles partissin. Arribaren dijous i tenien el vol per dilluns al migdia.
Tenim moooolta fam!! i la gent d'aqui es porta com ningú. Molt de menjar: sopa calenteta, Goulash, codillo, tarta de xocolate que per cert, impressionant!! i sobretot molt de Pàlinko, una beguda tipica d'aqui semblant a l'orujo però molt més fort, tomba a quasevol. Una gent encantadora, perfecte!!
Tot el menjar, inclús els ingredientes eren fets seus, el Pàlinko també,millor impossile.
El 4 llaunes club, tenim un himne, tocat amb el fobiol de'n Colometa. Per celebrar l'arriba, es condicio obligada fer sonar l'himne allà on conseguim arribar. I aixi ho feim, amb molt de Pàlinko al nostre estomag i brindant al seu estil, "egueixeguedret" que significa "salud", el fobiol i les manbelletes alegren la festa.
Moltes tensions queden arrera i la cara d'alegria es nota a les nostres cares. Pero tantes hores al volant, Pàlinko i dormir malament, ens tomba a tots.
Dema ens espera un dia curt al volant, pero amb moltes coses que visitar.
Bona nit!!